Llit
#PerlesQuotidianes
Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.
Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!
Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
@joana.martinezmontabes
M'ha agradat
ResponEliminaGràcies Sylvia!
EliminaMolt metafòric Joana. Son com pinzellades damunt la tel.la. Sempre esperes la propera. Cadascuna te srntit per ella mateixa.
ResponEliminaQuina bonica manera de descriure-ho!
EliminaMolt poètic 👌
ResponEliminaGràcies estimada!
EliminaMolt bonic Joana!
ResponEliminaMoltes gràcies per llegir-lo!
EliminaEn llegir-lo, és com mirar un quadre. Molt bonic!
ResponEliminaCom es nota que ets poeta també!
EliminaAl leer puedes sentir la soñolencia engachada en la piel. Muy bien trabado.
ResponEliminaGracias Antonio, viniendo de ti, más halago!
EliminaM, ha agradat molt, aquesta forma tan poètica de descriure el moment d, aixecar-nos del llit
ResponEliminaMoltes gràcies Rosa! Gràcies per llegir-la
EliminaAnònim no, Rosa Coso
ResponEliminaQuina manera més agradable i bonica de despertar :-)
ResponEliminaOOhhh! Gràcies Palmi!
Elimina