Llit

#PerlesQuotidianes
Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer. 
Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina! 
Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.

Comentaris

  1. Sylvia Alonso16 de gener del 2024, a les 11:29

    M'ha agradat

    ResponElimina
  2. Margarita Abella16 de gener del 2024, a les 12:00

    Molt metafòric Joana. Son com pinzellades damunt la tel.la. Sempre esperes la propera. Cadascuna te srntit per ella mateixa.

    ResponElimina
  3. Anònim18 de gener del 2024, a les 16:18

    Molt poètic 👌

    ResponElimina
  4. Anònim18 de gener del 2024, a les 16:26

    Molt bonic Joana!

    ResponElimina
  5. Amèlia18 de gener del 2024, a les 16:28

    En llegir-lo, és com mirar un quadre. Molt bonic!

    ResponElimina
  6. Antonio Navarro Barriga18 de gener del 2024, a les 19:46

    Al leer puedes sentir la soñolencia engachada en la piel. Muy bien trabado.

    ResponElimina
  7. Anònim18 de gener del 2024, a les 20:27

    M, ha agradat molt, aquesta forma tan poètica de descriure el moment d, aixecar-nos del llit

    ResponElimina
  8. Anònim18 de gener del 2024, a les 20:29

    Anònim no, Rosa Coso

    ResponElimina
  9. Palmira18 de gener del 2024, a les 20:39

    Quina manera més agradable i bonica de despertar :-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »