Agrair

Donar gracies quant et despertes a mitja nit?  Donar  gracies quan les espatlles i els braços sencers pesen i cremen despres d'hores de treball d'ordinador? Donar  gracies quant malgrat els teus esforços per evitar-ho la teva filla insisteix a sortir amb l'amiga amb qui no para de tenir idees perilloses? Donar gracies quan al teu entorn només escoltes queixes i lamentacions?

I si no dones gracies...que fas?

Comentaris

  1. Anònim27 de maig del 2013, a les 11:20

    Sempre hi ha un motiu per donar gracies,jo diria que molts, perquè si no ho fem, no agraïm el que tenim, la vida per afinitat de vibració es pot posar molt i molt pitjor,i ho dic amb ple coneixement del que parlo, el cervell si m'enfoco al negatiu entén que es aixo el que vull i me'n porta mes, mes i mes,... la vida es abundància, je,je!!!.
    Agrair? motius ni han molts, moltíssims, GRACIES per la meravella de la rentadores que em renta la roba sense esforç, gracies per l'aigua calenteta i agradable i abundant que surt de la dutxa, hi ha tanta gent al mont que ha de fer km per trobar-ne d'aigua, gracies pel somriure que m'ha fet un nen que mixt adormit m'ha fet el regal tot i que eren les 7,30,.. gracies, gracies!!!!!!!!!!! La gratitud esta demostrat eleva la vibració i si volem que l'exterior canvii, doncs apa!! A agrair allò que voldríem que fos, com si ja ho tinguessin ara i.....la vida porta i la ment es posa al nostre favor i... passant coses i son bones....
    Abraçada osuna
    ROSA

    ResponElimina
  2. Joana Martínez Montabes30 de maig del 2013, a les 21:00

    Moltissimes gracies Rosa per ser-hi aqui!!!

    Tens molta raó, allo en que ens enfoquem ens persegueix perque hi estem posant tots els nostres esforços, per tant, siguem llestos, ceñtrem-nos en una visió amable de la vida. Gracies per donar-nos tants exemples!

    Una forta abraçada!!! M'encanta veure't per aqui!

    ResponElimina
  3. Anònim1 de juny del 2013, a les 13:13

    Sempre et visito encara que no deixi cap nota
    Petons
    Rosa

    ResponElimina
  4. Joana Martínez Montabes2 de juny del 2013, a les 0:19

    Doncs encara és més d'agrair el teu interès i la teva constància!

    És clar! La tens en tot el que fas! :-)

    Una forta abraçada!

    Joana

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »