La influencia dels avantpassats a la nostra vida

Un video per començar a pensar en la vida com un continu, com una totalitat, con un proces.

Ver "Enric Corbera - La influencia de los antepasados en nuestras vidas - 1º parte" en YouTube

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cel

Imatge
El camí era polsegós i ple de fulles mortes que aixecaven muntanyes despietades. Anava ensopegant. Els pardals que niuaven als arbres banyaven l’aire d’aguts refilets. S’amagaven entre les branques nues que cobrien el cel.   De tant en tant ensopegava perquè el mar bru de fulles li entorpia el camí. S’alçava i atiava a la marxa novament, sense recança. Glopejant l'aire. Destralejant les pors. Una tramuntana cega aixecava el polsim del fang grisós i ennuegava les paraules. No hi havia recés, no hi havia camí. Però va enlairar el cap i es va adonar que els seus pensaments ja eren el cel. Violeta del tot. #8M #PerlesQuotidianes #JuntesFaremNostraLaNit Foto: joana.martinezmontabes 
Read more »

El caminador

Imatge
Només se sentia el lleu xerric que feia el caminador d’uns dies ençà. Les rodes grans anaven una mica al seu aire i deixaven una marca opaca sobre el marbre clar del menjador. Es podien llegir tots els viatges que havia fet aquell matí de la butaca al lavabo, anar i tornar. El gat tigrat obria amb mandra un ull per vigilar-la. Ja hi torna, pensava. I estirava  les potes i feia un Marjaryasana natural. Ella ja hi tornava, amb les mans cargolades als mànecs i els peus cercant, enmig d'aquelles rodes que grinyolaven, l'espai segur. Es va apropar a la taula i va posar dret el tapet de ganxet de la seva mare. L'últim que li quedava. Aquelles flors s'haurien de canviar, va pensar davant el reguitzell de fulles esgrogueïdes  que entapissaven la taula. Fora plovia. Un tamís d'aigua regalimava finestra avall i les flors del llimoner s'esmunyien i queien xopes al peu de l'arbre. Va seure de nou. El rosari estava a punt de començar a “Ràdio Maria”. I anava...
Read more »

El poder de la vulnerabilitat

Imatge
L'única diferència que existeix entre les persones que senten que estan connectades amb les altres, que senten l'amor i el reconeixement de les altres, i aquelles que no el senten, que se senten separades, soles i vulnerables; l'única diferència, com diu Brené Brown ., investigadora de la Universitat de Houston en el vídeo que veureu més a sota, és que aquelles que se senten connectades, CREUEN que tenen dret a ser estimades. Les persones que se senten estimades, van tenir el coratge d'acceptar-se sabent-se imperfectes. Les persones que se senten estimades, connectades amb els altres, han tingut el coratge (paraula que prové de cor: coratge) de mostrar-se sense parapets, sense defenses, d'acceptar la seva vulnerabilitat. Han explicat la història de qui són amb tot el cor. Però això, ens fa ser vulnerables....I llavors,  lluitem contra la vulnerabilitat, i en aquesta lluita, que sempre perdem, perdem també tota la resta d'emocions, i deixem de sentir por i in...
Read more »