Cosnciència més enllà de la vida


"El nostre cervell, de la mateixa manera que  els ulls només poden captar una part de l'espectre visible, només pot captar una finestra de la consciencia, que no generar-la...". Aquestes són algunes de les coses que es diuen en aquest programa de Millennium.   sobre què és la consciencia, on s'aborden les investigacions del cardiòleg Pim Van Lommel sobre els EPM (experiències properes a la mort). Vam Lommel ha recollit les declaracions de més de 300 persones que han estat en estat clínicament mort. Aquí podeu veure més informació.

Què gaudiu!

Comentaris

  1. Anònim14 de maig del 2012, a les 11:23

    Veig que vas gaudir del programa Millenium, jo tambe, per mi un tema sorprenent, apassionant.

    Durant la meva vida he tingut contacte amb la mort i la mort molt a prop; a més del plaer i la joia, ja que és una història entranyable, (una història d'amor), de conèixer de prop, una persona amb una d'aquestes experiències.

    Va ser una experiència espectacular, on tot el que es va parlar en el programa es donava i a mes, especial, atès que en la seva família tots eren ateus i ell no va créixer sota la influència de cap religió, pares, avis, ...quan "va tornar" ell deia que havia parlat amb deu

    En un viatge de Raymond Moody, aquesta persona es va posar en contacte amb RB i precisament per aquesta característica especial, va voler que l'acompanyés a la Universitat, anava a donar una conferència davant de metges i li va semblar interesant presentar-lo. El van tenir fent-li preguntes un munt de temps.

    Sé que algun dia, he de fer algun treball en aquest sentit, crec que la vida em diu alguna cosa, he vist morir molta gent des de petita, a la mort tendim a ignorar-la i en conseqüència està molt present, la majoria de les nostres pors quotidianes estan basades en la por a morir, al desconegut d'aquest pas en la nostra existència.

    Consciencia? Créixer, ser més conscients en vida, per poder morir també conscientment. He viscut de prop les diferents facetes, no acceptació, llargues agonies, amb acceptació i consciència, plenitud i goig, una cara de pau difícil de descriure; com sempre, tot passa segons escollim, conscientment o no.

    Gràcies per apuntar aquí aquest tema consciencia i mort.
    Ara ja saps perquè al meu lloc diu l'alba el despertar de la consciència

    ROSA

    ResponElimina
  2. Anònim14 de maig del 2012, a les 23:05

    Que maco, Rosa. Quina passió i emoció darrera les teves paraules. Gràcies.

    No he tingut el gust de veure el programa, però quan tingui una estoneta el miraré. Gràcies per parlar-ne Joana.


    Josepa

    ResponElimina
  3. Joana Martínez Montabes16 de maig del 2012, a les 0:03

    Gràcies a vosaltres per passar-vos per aquí! La vostra lectura i els vostres comentaris donen sentit a que jo escrigui.

    Aquesta història Rosa, es mereix una explicació més a fons... qualsevol dia...

    Una abraçada a les dues (i a tothom!)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »