Pagaria per saber"veure" el món!
Autor: Josep Francisco Martínez |
Tu has pres totes les decisions que t'han portat a una situació determinada (d'acumulació de feina)? Quin paper juguen els altres? Els que demanen, els que supervisen, els que encarreguen... Quina visió del món tens per poder sentir-te, en una situació així, innocent o culpable?
Aquests dies reflexiono sobre això (a la força, perquè tinc molta feina) i me'n adono que la visió del món que tenim acostuma a oscil·lar entre aquests dos pols:
- La Omnipotència: el meu paper és decisiu. Jo puc controlar tot el que passa. Els resultats són culpa meva.
- La Impotència: els altres decideixen (o organitzen) . Els altres controlen. Els resultats són culpa seva.
Cadascú de nosaltres té l'hàbit inconscient de col·locar-se entorn a un d'aquests pols. Si reflexiona sense passió podrà saber si els seus pensaments automàtics tendeixen a la culpa o a culpar. El model omnipotent viu en el vértix, com en el dibuix, obra del meu fill d'onze anys que il·lustra aquest escrit (el seu primer encàrrec!): viscu en el vértex, perquè sóc amo i senyor del meu món, però fàcilment ensopego, gira la badana, i és el món el que viu a sobre meu.
El model impotent, probablement, viu sempre en aquesta situació; les circumstàncies m'aixafen, però el culpable no sóc jo.
La omnipotència carrega de culpa, però fugir de la culpa carrega d'impotència.
Suposo que sovint pagaríem per saber veure, realment, el món.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada