CréixerMent

Per això és difícil trobar solucions a problemes vells, perquè ho sé tot. Jo ja ho sé tot, per això puc quedar-me sense paraules guarint, dia rera dia,  el racó de la falta d'esperança. Jo ja ho sé tot, per això és inútil tot el que escolti, tot el que vegi, tot el que digui, tot el que senti. Jo ja ho sé tot, per això és millor que es calli el silenci i s'apagui el soroll, perquè jo, ja ho sé tot.

La veritat és que és un consol! Sembla que no som allò que sembla i que res no és allò que es veu... Que n'hi ha més. I els físics s'hi escarrassen i van per la cinquena (o més) teoria de cordes però no s'acaba de trobar la teoria que ho expliqui tot. Però és un consol...

Avui ha estat un dia de sol esplèndid i d'excursió per la Garrotxa.   Però no me les havia totes ... Una marxa amb més de 100 persones que corrien muntanya amunt com si fessin tard!  I començava a quedar-me enrera, ocupada en pensar que jo no podia ... Però és que realment no podia! El ritme al caminar era fort i,  malgrat que porto mesos descobrint que sota el meu cervell hi viu  un cos sencer, sembla que no ha estat prou i que al costat de totes aquestes persones entrenades, que diuen com qui no vol la cosa que s'entrenen per a una mitja marató, jo, no sóc ningú . Realment començava a pensar que em quedaria tirada, que no podria.  Abans de la caminada, ni se m'havia passat pel cap haver d'abandonar -ara que em sento tant forta!-  però començava a perdre l'alé, a suar, i a veure com tothom m'avançava...i he començat a dubtar de mi seriosament. Podria resistir aquell ritme? Estàvem pujant els últims 200 metros, carena amunt, quan m'he enrecordat que pod...

Aquests dies estem fent-hi voltes a quines són les formes, quin és el camí per canviar; per abandonar allò que no ens agrada de nosaltres i crèixer de nou. L'altre dia Cristina em va semblar que demanaves una "recepta" com sovint la desitgem quan agafem un nou llibre.... la recepta!!! La que serà definitiva, ell llibre que segur que ens empoderarà o ens donarà LA pau. Hauria de dir que la recepta no existeix, però no és veritat; al contrari; diria que tothom té la seva pròpia .Algunes, les dels autors reconeguts són això -reconegudes- i altres són les pràctiques diàries, anònimes  però potents, els plats que tothom cuina de si mateix@. La meva recepta es basa en tres plats; un treball a nivell mental, a nivell cognitiu; un treball a nivell energètic, de mobilització de recursos poc coneguts i  un treball físic; de pur exercici corporal. A nivell mental crec que hem de creure coses diferents; hem de creure en que tenim el poder de canviar-nos, d'interpretar el mó...