Presentació

Us presento el meu  Bloc. L’he anomenat CrèixerMent , perquè parla d’allò que  més practico  i més m’agrada encomanar;   el creixement personal, el creixement interior, el creixement professional ....

Fa temps que em venia de gust  crear-lo, però n’he dubtat força... sobre la paciència que fa falta per mantenir-lo, sobre quina utilitat podria tenir...

Com veieu, m’he donat una resposta afirmativa a les meves preguntes, bàsicament,  perquè amb  el Bloc puc  explicar les lectures que em resulten inspiradores , les persones  que em proporcionen  nous recursos en l’ofici de viure i totes les descobertes, personals o d’altri, que m’emocionen i m’ajuden a gestionar les meves emocions. Trobo que pot ser engrescador;  que dedicar-me a comunicar tot allò que m’inspira,  pot resultar també inspirador.

I amb aquesta confiança, et convido a subscriure't i a fer-me totes les aportacions que vulguis, perquè les idees es fan fortes quan es comparteixen, i el creixement interior és una planta que s’ha d’anar regant, a poc a poc, per fer-se fort.

Joana

Comentaris

  1. Angi20 de desembre del 2010, a les 21:35

    Et desitjo lo millor i molta sort en aquet projecte que a mi em sembla fantàstic,un petò molt fort i espero poder aportar alguna cosa mès endevant. Angi. Rubi
    Ah!!! he recomenat aquet bloc al facebook.

    ResponElimina
  2. Unknown27 de desembre del 2010, a les 14:07

    Joana, jo també et vull desitjar molta sort, l'enhorabona pel blog i de paso feliç any 2011!!! Cristina

    ResponElimina
  3. aurelia_montabes_bcn3 de gener del 2011, a les 7:07

    Ei Joana!

    M'he llevat a les 3 del matí i ara a les 7 se m'ha acudit que podria enllestir algune feineta... Així que aquí em tens, inscribint-me en el teu blog ;) jejeje

    Encara no he pogut mirar-me'l molt entretingudament, perquè (com comprendràs) una no es troba nmolt receptiva sense haver dormit... no obstant no dubtis que ho faré en breus!

    T'aniré seguint, així que ja pots mantenir això actualitzat ;)

    Em va agradar molt el cafetó de l'altre dia! Així que l'haurem de repetir més sovint, no?

    Petons Joana, fins aviat! :)

    ResponElimina
  4. Anònim8 de gener del 2011, a les 21:07

    Moltes felicitats per la teva iniciativa.
    Generalment ens fem propòsits en començar l'any i tu, ens sorprens acabant l'any donant forma al propòsit,... un bon exemple.
    Et desitjo molt èxit en aquest blog i en tot el que emprenguis. Per la teva forma de ser, segur que ens regales i ens inspires.
    Aprofito per agrair-te que consideris i indiquis el meu Web d'interès.
    Rep una molt forta abraçada
    Rosa Farré
    EFT-Tapping

    ResponElimina
  5. Anònim12 de gener del 2011, a les 23:02

    Joana, guapa és la tercera vegada que intento posar alguna cosa, el tema informàtic veig que es resisteix una mica només una mica no podrà amb mi.
    El que vull dir-te és que et desitjo una feliç "andadura" i estic convençuda que així serà.

    Felicitats, Palmira

    ResponElimina
  6. Romy Cruz24 de gener del 2011, a les 19:41

    Per fi he donat amb l'adreça, com sempre una distracció. Moltes felicitats, et desitjo molt èxit en aquesta marxa, que crec serà meravellosa, i podrem compartir tots, un petó
    molt gran
    Romy

    ResponElimina
  7. Anònim9 de febrer del 2011, a les 21:08

    Hola Joana,

    Molt bona feina, un bloc magnífic! Me l'he posat a Favorits i m'he subscrit; M'encanta entrar en contacte amb la gent que vol canviar, que créixer i, a més, ajuda a altra gent.

    Petonetsss

    Antònia Moreno

    ResponElimina
  8. Miquel Àngel Abril27 de maig del 2013, a les 17:37

    Hola Joana,

    més val tard que mai... :)
    M'incorporo al bloc, disposat a aprofitar aquest context que brindes perquè m'aporti i, si pot ser, per disposar de la oportunitat d’aportar.
    Sens dubte, la preocupació (i ocupació) sobre el nostre vida emocional esdevé el nostre més valuós actiu. I crec fermament que les persones que hi treballen, brillem amb una intensitat especial. Amb aquella força lleugera i amable, plena de tendresa, que convida a apropar-se, a compartir, a escoltar, a sentir i a ser-hi. Com la teva.
    Gràcies!!
    Una abraçada.

    Miquel Àngel

    ResponElimina
  9. Joana Martínez Montabes2 de juny del 2013, a les 0:24

    Me'n alegro molt que també aquí estiguem en contacte! Serà un plaer compartir reflexions, pensaments, sensacions la majoria de vegades...
    Diuen que un veu en l'altre allò que ell mateix reflexa... Serà el teu cas? :-)

    Una abraçada ben forta Miquel Àngel!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »

Restes de vida

Imatge
Il·lustració @la.mediana #PerlesQuotidianes  Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?   Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes. Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició. Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!
Read more »