Restes de vida

Il·lustració @la.mediana
#PerlesQuotidianes 

Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda?  
Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes.

Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Esperant deleroses la descomposició.

Tanco l’armari i respiro a fons! Encara resta espai a les galledes, demà les baixo!

Comentaris

  1. Margarita Abella Mestanza25 de febrer del 2024, a les 20:28

    Joana molt be! Contentes les galledes del seu espai recuperat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana Martínez Montabes25 de febrer del 2024, a les 22:07

      Això, anar fent espai! Una abraçada Margarida!

      Elimina
    2. Aurora Giménez Padilla26 de febrer del 2024, a les 19:31

      Una perla més al sac, Joana.
      Són molt boniques, aviat tindràs fet un collaret molt valuós.

      Elimina
    3. Joana Martínez Montabes26 de febrer del 2024, a les 23:16

      Ooooh! Quina bona idea! Gràcies Aurora!!

      Elimina
  2. Rosa M Coso27 de febrer del 2024, a les 14:51

    Precios i genia, tens una gran capacitat per poemar allò quotidiani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana Martínez Montabes28 de febrer del 2024, a les 14:00

      Gràcies Rosa! És un repte que la poesia estigui on menys l'esperes!

      Elimina
  3. Anònim27 de febrer del 2024, a les 18:59

    Molt bonic, Joana; la bellesa de la quotidianitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ESPOLSANT ELS MOBLES27 de febrer del 2024, a les 19:08

      Molt bonic, Joana; la bellesa de la quotidianitat!

      Elimina
    2. Joana Martínez Montabes28 de febrer del 2024, a les 14:01

      Gràcies Farners! I recomano a les meves amigues que et llegeixin, que és tot un plaer!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resistència

Imatge
  #PerlesQuotidianes                                        Il·lustració @la.mediana En  abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor.  Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava. La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons. Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit. Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina,  s'espolsaven la mandra i  es resignaven al destí .
Read more »

Llit

Imatge
#PerlesQuotidianes Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer.  Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina!  Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada de sorolls que fluiria del carrer per decidir llevar-se.
Read more »