Resistència
#PerlesQuotidianes
.jpg "Il·lustració @la.mediana")
En abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor. Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que vigilava les cordes feria la quietud de la nit; l'esquinçava.
La roba era tèbia encara. Es resistia a refredar-se. S'aferrava a l’escalfor que feia minuts l’havia amarat. Una camisa, tossuda, lluitava per romandre al cistell, abraçant-se sense ànima al camal d’uns pantalons.
Va caldre una bona estrebada per desempallegar-la i fer-la jeure, ben estesa, a la foscor de la nit.
Una veu dins la casa va recuperar la dona. El cistell ja era buit. Els sostenidors, els mitjons, els draps de cuina, s'espolsaven la mandra i es resignaven al destí.
Microrelat amb ànima! Per molts ants!
ResponEliminaPreciós!!! Una petita gran obra d'art!
ResponEliminaEls microcontes són petites joies literàries que, de vegades, no sabem apreciar. Aquest és original i dotat d'unes metàfores molt ben trobades: " s"espolsaven la mandra" n'és un exemple.
ResponEliminaFelicitats, Joana! Espolsar-se la mandra i resignar-se al destí. Que metafòric i ben trobat. Ptó
ResponEliminaUna perspectiva molt mindfullness, tant de bo poder estendre la roba així sempre :)
ResponEliminaGràcies a totes per gaudir d'allò petit! :)
ResponEliminaRosa Coso
ResponEliminaPrecios, Joana. Moltes gràcies per compartir
ResponEliminaM'ha agradat. He trobat interessant que en un acte tant quotidià hi hagi descripció de bellesa i sentiments com el d'abraçar-se sense ànima la camisa als pantalons i el desenganxament.
ResponEliminaM'agrada molt com acompanyes aquestes il·lustracions tan acolorides amb un seguit d'activitats quotidianes. Molt bonic!
ResponElimina