Conjugant el verb fugir
Jo fujo de tot allò que s'assembla al dolor.
Tu fuges de tot indici de responsabilitat en les condicions de la teva vida.
Ell o ella fugen de tot moment de contenció, d'autosinceritat, de veritat interior,
Nosaltres fugim plegats d'una visió de la Vida viva i creadora, perquè
Vosaltres (que sempre sou els culpables!) així ens ho heu ensenyat,
I ells o elles només són espectadors impotents (com no!) de tanta ignorancia!
Conjugar el verb fugir, en singular o en plural, de les coses externes o de les propies, només serveix per assegurar-se, per sempre, un bon motiu de penediment.
Tu fuges de tot indici de responsabilitat en les condicions de la teva vida.
Ell o ella fugen de tot moment de contenció, d'autosinceritat, de veritat interior,
Nosaltres fugim plegats d'una visió de la Vida viva i creadora, perquè
Vosaltres (que sempre sou els culpables!) així ens ho heu ensenyat,
I ells o elles només són espectadors impotents (com no!) de tanta ignorancia!
Conjugar el verb fugir, en singular o en plural, de les coses externes o de les propies, només serveix per assegurar-se, per sempre, un bon motiu de penediment.
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada