CréixerMent

By C.Rivera Sembla que últimament guanyo sempre, i no m'agrada tant com abans. Sento compasió, amor de veritat, per  les dones que avui representen la història amb la que vaig créixer. En la nostra infantesa, varem començar a repetir una història amb algú (o amb unes quantes persones). Es tractava d'alguna competència familiar per aconseguir ser reconegut (reconeguda). La batalla pel propi espai mai és fàcil. Tothom se l'ha lliurada. Sempre hi ha qui tu  creus que és més llest, més guapo, més estimat... Comença llavors una guerra (el grau de crueltat és sempre subjectiu) que pot durar tota la vida; tot el temps que la facis durar. És la interminable batalla per aconseguir la teva pròpia estima. Quina importància té si aquell o aquella brillava més que tu? Ni tant sols saps que fos cert!!. El nostre inconscient amaga les envejes, les guarda en calaixets, les envejes i tots els plors reprimits o expressats, tot!  Està tancat, a les fosques, ni tu sola (o sol) saps q...

 Estava llegint el bloc de Francisco Alcaide i he pensat que tenia molta raó. Com a clau de l'èxit només n'hi ha aquesta de la que ell parla... La pregunta és, com és possible que tant poca gent pugui aplicar-la? Aquí us deixo la seva entrada !

Una veu que considera que res no és perfecte, que al dia de platja li falta alguna cosa, i que no para de dir-te que,  un moment com aquell, i tu,  sentint-te malament! Una veueta petita i rondinaire dintre teu que diu que mai et comportes com ho hauries de fer, que sempre hauries d'estar més tranquil·la, més contenta, més espavilada!  Doncs benvingut o benvinguda al club! D'això se'n diu un diàleg intern poc constructiu, poc amic teu... A partir d'aquesta constatació, senzilla, et proposo dues feines. La primera que descobreixis on és la veu, fora de tu, que fa el mateix; criticar-te continuament. Sempre hi és també. A la veueta aquesta impertinent que et persegueix de continu s'hi afegeix algú del teu entorn, a casa, a la feina , entre els amics, que sempre et rondina.  No te cap misteri! És com  si a la teva veu li haguessin posat un altaveu i ambdues formes crítiques de veure el món (a tu i al món) es fessin companyia. Es compleix  l'adagi que diu...