CréixerMent

By P. Francisco 2012 Quantes vegades es trenquen els nostres somnis de perfecció? Quantes vegades el nostre jo ideal (allò que creiem que hauríem de ser) s'estavella contra el nostre jo idea (allò que estem convençuts que som). En tots els casos estem errats. Ni som l'ideal (impossible) ni la idea (parcial) de nosaltres que varem construir a contra corrent. Diuen que només representem un paper,  que és la tensió entre l'un i altre (l'ideal i la idea).

Quan una idea se't fa pesada dins, quan la sensació de desgast, de cansament, d'avorriment o d'impotència t'envaeix...Quan la tensió a la boca de l'estòmac és pesada, quan les espatlles i la nuca fan mal fins no saber on...és en allò on estàs posant la teva atenció ! Què és l'atenció ? És la capacitat d'orientar la ment cap un objecte (intern o extern) concret. L'atenció és com un objectiu, com un  focus, com una lot, i està molt relacionada amb la vista (en què focalitzem la vista) però també hi  intervenen tots els altres sentits. Quina importància té això? Doncs que no acostumem a ser conscients de que la nostra atenció és aquest focus regulable. No acostumem a adonar-nos que quan estem agobiats o deprimits estem "focalitzant" en una sensació física,  en un pensament o en una emoció. El focus està posat en allò que ens pertorba! La gràcia està en adonar-se de que es pot educar l'atenció i, per tant, moure-le, conduir-la de fo...

Si ho penso bé, no n'hi ha cap motiu  a la meva vida per ser infeliç. Probablement només és un costum. Ens acostumem a esperar el que no és, a tenir por quan no toca, a considerar que no fem el què és adequat... Però no n'hi ha res, absolutament cap motiu per ser infeliç.