CréixerMent

He trobat un article sobre la zona de confort que vull compartir amb vosaltres. És d'Isidro Migallón, publicista i estudiant de psicologia i explica què és la zona de confort i com saboteja ell la seva a diari. M'ha agradat perquè  segueixo fent -com ell-  petits exercicis cada dia per sortir dels límits fixats per la rutina i el costum amb la finalitat conscient de treballar tot allò que està en la meva ombra, en la meva insconsciència; exactament tot allò que queda fora de la meva zona de confort. Es una altra manera de referir-se a treballar allò que fa por (sempre que siguis conscient que no n'hi ha perill real sinó por irracional). Per exemple, com jo treballo la meva por a mirar dins l'aigua . Aquests dies estic treballant la meva "alèrgia" a embrutar-me. M'he adonat que de forma rutinària i maniàtica evito determinades coses com caminar descalça per no embrutar-me els peus,  evito pelar patates directament sobre el marbre de la cuina i sempre faig...

No es tracta d'un anunci, encara que podria ser-ho... Es tracta d'atrevir-se a canviar hàbits, de fer petites coses diferents per entrenar-se a pensar que també les grans ho poden ser. La caixa meravellosa que guarda totes les creences és una peça dúctil, malgrat que desconfiem d'aquesta idea. La idea de nosaltres, la idea del que som, la nostra identificació, és una construcció que creiem molt estable (sembla que així ho necessitem). Però no som el discurs continu que ens sona en el cap, no som la sensació de cansament del diumenge al vespre, no som la ràbia que ens recorre el cos quan fracassem -per "culpa" d'un altre, ni l'enfonsament depressiu quan la "culpa" és nostra. I què som? Una col·lecció de circuits entrenats per repetir-se (o no)? 50 bilions de cèl·lules ben associades? Una col·lecció de patrons de conducta? Un conjunt de pensaments...? Més enllà de la complexa relació entre persona- personalitat- cervell- pensament i consciencia....

Si d'aquestes vacances hagués de posar alguna cosa per sobre de l'altra, posaria l'aigua. La sensació de l'aigua fresca del mar, al matí, quan encara el sol no crema o la frescor de les tovalloles gelades per calmar la calor, a l'entrada del vaixell, després d'un dia tòrrid a Roma; aigua. Aquests són els records de l'aigua conscient o els records conscients de l'aigua. Però tenia ganes d'explicar-vos també els records inconscients. Records que m'han arribat em somnis després de treballar, d'atrevir-me i provar a vèncer, la por que a mi em fa l'aigua.  En una ostentació de tossuderia, he aconseguit enfonsar-me i tocar el fons d'una piscina o obrir els ulls en 15 metros d'aigua de mar... no rieu que jo encara tremolo :-)  Però d'aquest treball conscient he obtingut de retorn un grapat de somnis on travessava canals foscos, profunds i plens d'aigua i enlloc d'ofegar-me, de quedar-me afixiada, sortia amb la consciència d...