tag:blogger.com,1999:blog-275971509253855612024-03-28T18:25:59.732+01:00CréixerMentJoana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.comBlogger131125tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-41018041573008881782024-03-27T08:32:00.002+01:002024-03-27T08:35:50.432+01:00Despertar#PerlesQuotidianes
Il·lustració @la.medianaEs desperta, un altre dia. Obre els ulls i aixeca les persianes de les esperances. Ausculta el cor, buit, com ahir. Baixa a l'estómac, no té gana. Fa mitja volta i comprova que les lumbars fan mal. Torna al cap. Com s’ho feia, abans, per treure's de sobre aquest estat tan murri? Se n'ha oblidat.Es gira i aconsegueix llevar-se. El pijama li va Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-47087296956607954962024-02-25T19:27:00.007+01:002024-02-28T14:04:09.215+01:00Restes de vida
Il·lustració @la.mediana#PerlesQuotidianes Què hi ha més decadent que una muntanya de recipients caducats i bruts traient cap per la galleda? Com si volguessin escapar al seu destí. Amuntegats, en equilibri, en desordre. Ferits de mort, buits, inermes.Dormen al costat de restes de vida. Que si unes peles de patata, que si unes fulles de col, que si unes closques… Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-91335274261739833242024-02-04T09:23:00.003+01:002024-02-04T11:50:56.664+01:00El relat#PerlesQuotidianes
N'havia fet una segona, d’ullada, però no va saber trobar-hi més defectes que a la primera. Se’l va tornar a mirar, però, al final, es va prendre unes hores per descansar-ne. Es va arraulir al sofà, duent-lo a la mà, i va aspirar-ne l’olor impossible, la fredor impostada. I tipa ja, enfarfegada, va Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-77234040007723621952024-01-16T10:21:00.004+01:002024-02-26T23:17:30.682+01:00Llit#PerlesQuotidianes
Un Everest de coixins jeia en desordre. Al fons, cinc dits esmaperduts, mig ofegats, endormiscats, sobresortien. La llum tèbia regalimava a la finestra, la deglutia fins fer-la gairebé desaparèixer. Una escalforeta suau ennuegava les cames i s'enfilava cap a les orelles; els edredons feien feina! Es va girar un cop més, mig adormida, i va esperar l'onada deJoana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-77560817863792924472023-12-28T17:43:00.005+01:002023-12-28T18:52:51.185+01:00Resistència #PerlesQuotidianes Il·lustració @la.medianaEn abocar el mig cos per la finestra, la banyava la frescor. Els ratpenats, prop seu, dibuixaven a l'aire. Les llums de l'autopista titil·laven com estels. Només el soroll sec de la politja que Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-31005571295849911182014-12-27T10:50:00.001+01:002023-12-21T15:14:39.305+01:00El NadalEl Nadal són petons i soroll.Soroll de copes, forquilles i riures.
Gent, soroll i llum; molta llum!
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com2Pallejà, Pallejà41.421387 1.9972813tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-17727040868784343512014-08-21T10:34:00.001+02:002014-08-21T10:34:47.089+02:00El camíPer sortir-se'n calen les dues coses,  desfer els nusos que et lliguen al motlle i ser conscient que en un remot nivell Tu els has creat.
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com2Pallejà, Pallejà41.421387 1.9972813tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-22472925957692735252014-07-13T12:02:00.001+02:002014-07-14T16:16:07.159+02:00Cada diaNéixer
com roses que es desperten per veure què els hi regalarà avui el sol!
Pintura d'Africa Martínez Montabes
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-1888851895254775312014-04-25T10:05:00.001+02:002014-04-25T10:05:45.912+02:00Saber-se mortalSaber-se mortal, transitant un temps únic, encara fa estimar-se més la Vida!
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-30547939790916447482014-01-26T09:48:00.001+01:002014-01-27T10:42:52.756+01:00ConsciènciaLa consciència serveix
per estimar
l'herència inconscient,
la imperfecció.
I, només estimant-la,
regalant-la li el temps necessari,
la podrem oblidar,
la imperfecció.Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-83495708616323208232014-01-19T20:57:00.001+01:002014-01-19T21:16:40.495+01:00DesesperadamentEls humans necessitem l'esperança, desesperadament.
Poder confiar en que el final del dolor no és impossible.
Desvetllar la inquietud de la cara...
Els humans, necessitem l'esperança desesperadament.
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-65155474628554378992013-11-28T08:15:00.001+01:002013-12-02T16:00:26.490+01:00El passatEl passat viu a la teva vida sense fer soroll, tret que així anomenis, soroll, al dolor que pot impregnar cada gest o cada pensament. El passat és certament aixo, pasat, pero està inscrutat en la reacció que s'espera de cadascuna de les teves cèl.lules. I no deixa, per això, de ser passat, malgrat impliqui els teus sentiments amb una rabia miraculosament present. És passat! La rabia és passat, laJoana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-34560451439362810842013-11-03T12:58:00.001+01:002013-11-05T14:35:23.210+01:00DecidirQue cada dia porta la seva magnífica experiència,
I que cada repte era allò que abans podies anomenar "dificultat".
I que res, absolutament res et deixares sense viure.
Que totes les fruites poden ser dolces...
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-22071279555143627212013-10-19T09:33:00.001+02:002013-10-21T11:55:49.252+02:00L'arbre
Imagina que, sense adonar-te formes part d'un arbre. Que les
arrels s’endinsen a la terra i les branques ocupen un grandiós espai. Que cada
fruit amaga la seva essència i la dels seus antecessors i es prepara per
alimentar els seus fills...
La vida, malgrat que ens sembla independent i separada, es viscuda nomes com a
fruit de l'arbre. Naixem en una branca determinada, en un temps concret i es
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-38972695010261018162013-10-01T16:07:00.001+02:002013-10-02T11:59:25.703+02:00Reforma o revolucio?Socialment només és possible la reforma, interiorment només la revolució.
Socialment, demanar el canvi radical és assumir una posició de víctima, de dependent d'uns poders aliens a tu.
L'únic canvi radical, revolucionari, que pots fer és assumir fins el final que la dualitat no existeix i un Tu superlatiu integra l'Univers.
Aquesta reflexió ve "a cuento' d' un debat sobre el sistema educatiu, a Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-561852793392328172013-09-18T15:57:00.004+02:002013-09-20T19:28:32.107+02:00L'alegria de viureAquesta escalfor,
aquest ressonar amb la cançó
"People Help the people".
Aquesta incertesa entranyable,
Aquesta estranya creença en que tot és possible,
Aquesta suau sensació corporal,
Aquesta fé...
L'alegria de viure!
Només vull deixar-ho dit:
Sé que existeix!
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-66288051170282938822013-09-03T16:10:00.001+02:002013-09-16T11:06:09.245+02:00EnvejaAquests dies d'estiu, passejant pels camins de ronda, al Baix Empordà, a molta gent li he envejat la casa davant del mar, però, més a l'interior, a tocar de les vinyes, a les persones que vivien de treballar amb les seves mans, els he envejat quelcom més gran, la vida...
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-85871093537342793432013-07-28T13:10:00.002+02:002013-07-28T13:35:10.396+02:00La vida és com pintar!Viure la vida ve a ser una mena de pintura... la paleta està plena de paraules que a vegades toquen i altres no, de compromisos -pels quals has triat els colors foscos- i de dies radiants d'estiu, on el pincell gairebé ni s'atura.
La joia de viure, a estones, es veu entre les línies i els colors, i sembla que s'ensuma entre les fulles verdes, com el dia en què la Nery Martínez porta els Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-61804819594711753042013-07-20T09:00:00.001+02:002013-07-22T11:01:13.909+02:00Sera possible?
Ho serà? Serà possible que una onada de dolor s'hagués incrustat
al meus ronyons i hagués envaït el meu estomac?
Serà possible que aquest dolor sigui tan vell que hagi viatjat en el temps, de
cos en cos, a la meva família?
Serà possible que una cosa que no es meva, sino heretada, m'hagi cobert
de dolor , com un abric negre, tota la vida?
És difícil de creure, que un dolor d’abandó,
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-57105305303207035242013-07-14T11:51:00.000+02:002013-07-22T10:58:22.800+02:00Sabem qui som realment?Mario Alonso Puig ens demana que tinguem ganes de fer alguna cosa nova i que deixem de preparar el futur en base a preguntar-li al passat sobre les nostres capacitats. Humilitat, una mica d'humilitat... sabem qui som realment...?
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-55694054612143461942013-07-06T11:05:00.001+02:002013-07-08T16:33:33.344+02:00Conjugant el verb fugirJo fujo de tot allò que s'assembla al dolor.
Tu fuges de tot indici de responsabilitat en les condicions de la teva vida.
Ell o ella fugen de tot moment de contenció, d'autosinceritat, de veritat interior,
Nosaltres fugim plegats d'una visió de la Vida viva i creadora, perquè
Vosaltres (que sempre sou els culpables!) així ens ho heu ensenyat,
I ells o elles només són espectadors impotents (com Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-17387816705673775492013-06-30T14:33:00.001+02:002013-06-30T21:54:43.870+02:00Que aportes al món?Sense cap esmena, sense cap esforç de fer el més mínim canvi, sense esperar per poder fer res, absolutament res, millor. Que aportes al món? Perque aixo que ja aportes és el que completa la sinfonia, és la nota imprescindible, el matís necessari, la petita flor d'estiu que segueix la verdor de la primavera.
Sense cap més canvi, que aportes al món...?
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-73313230655733696362013-06-23T09:19:00.001+02:002013-06-25T15:41:53.683+02:00Els ulls de la nena interiorLa vida la mirem amb uns ulls especials. No són els que tothom veu quan ens mira la cara, són uns altres, són diferents. La gent ens mira i ens veu l'edat que tenim per fora, pero difícilment coincideix amb la nostra interior. Nosaltres mirem des del nen, o la nena interior, i així és com llegim tot el que ens envolta. Us heu adonat de la lleugera -i desagradable- sorpresa que us Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-63740894438971228722013-06-16T15:14:00.001+02:002013-06-17T15:11:06.997+02:00Coherència!Avui una reflexió breu. Moltes vegades el fet que hagi de venir algú a casa teva el vius amb angoixa i estrès. Una mena d'inquietud per a que tot estigui impecable. Avui, que han passat les visites i altres compromisos per estar en públic, em pregunto, i... quedar bé davant teu, cada dia, no és igual d'important?
Una mica de coherencia ens aniria bé! Tot és igual de Sant.
Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-27597150925385561.post-33605369417156383472013-06-09T10:15:00.001+02:002013-06-09T22:28:32.487+02:00Tinking out of the box!N'hi ha coses que penses una i altra vegada, pero tal com les penses, et vas posant tu mateixa les trabes. No és possible per aixo, ell no voldra per allo, seria massa complicat per allo altre... I ho deixes estar.
Poden ser idees senzilles o complexes, facils o dificils. De fet com diu Un Curso de Milagros, no existeix cap diferencia de grau, quan penses que una cosa és.impossible, ho Joana Martínez Montabeshttp://www.blogger.com/profile/11688197984059439646noreply@blogger.com1