CréixerMent

Imagina que, sense adonar-te formes part d'un arbre. Que les arrels s’endinsen a la terra i les branques ocupen un grandiós espai. Que cada fruit amaga la seva essència i la dels seus antecessors i es prepara per alimentar els seus fills... La vida, malgrat que ens sembla independent i separada, es viscuda nomes com a fruit de l'arbre. Naixem en una branca determinada, en un temps concret i es movem allò just que permet la tija que ens uneix al tronc.   Bebem la sàvia que ha circulat centenes de generacions. Això som, un fruit de l'arbre!

Socialment només és possible la reforma, interiorment només la revolució. Socialment, demanar el canvi radical és assumir una posició de víctima, de dependent d'uns poders aliens a tu. L'únic canvi radical, revolucionari, que pots fer és assumir fins el final que la dualitat no existeix i un Tu superlatiu integra l'Univers. Aquesta reflexió ve "a cuento' d' un debat sobre el sistema educatiu, a tot arreu trobes la mateixa lliçó