CréixerMent

Aquests dies d'estiu són per gaudir del tot, oi? Al menys per intentar-ho, per sentir el cos, per moure'l, per perdre's en tots els sentits. Ahir llegia de Mario Alonso Puig que el cos és l'incoscient. Doncs em sembla que els dies d'estiu són per posar-hi d'acord amb ell. Ens retrobem al setembre, amb la mica de depressió corresponent a la nostra incapacitat de saber que tot final és un principi i tot principi és un final. Mentrestant, gaudiu i mireu aquest vídeo per recordar que res és impossible, fins i tot que jo estigui contenta el mes de setembre :-) Bon estiu!

 Aquest missatge és per explicar-vos històries perque els dies d'estiu, com fins i tot diu un anunci de Telefònica, són ideals per viure l'aquí i l'ara. El dilluns, per fí, vàrem fer una cosa de la qual feia temps que tenia ganes; arribar a la platja en bici i tornar!!! Confeso que m'havia agafat el bitllet 50-30 de ferrocarrils per si a Sant Boi, la meitat del camí Pallejà-El Prat,   havia de fer-me enrera i abandonar; però no va fer falta.  Els conills, que en altres sortides he vist per vintenes, no estan bojos i no en vaig veure ni un a les dues del mig dia, quan un sol de justícia feia més difícil el camí de tornada. Però, qui havia dit que això no era possible? Que fer 50 kilòmetres en bici, i a l'estiu, jo no ho podria fer? Sí, sí, segurament jo mateixa, en un atac radical de creences limitants. Em deia una bona amiga que tota excursió, cursa, aventura, és una experiència en si mateixa. Per a mi, cada dia d'aquests és com una meditació; em dedico a veure

Aquesta nit parlava amb una bona amiga i li deia que, d'una banda, n'hi ha les grans explicacions del món; de l'Univers més ben dit, perquè són grans històries de la Història que venen a dir que l'Energia que som és comuna i que el que som ho som en Comú. Però, de l'altra, de l'altra banda volia dir, és difícil treballar cada dia només amb les grans teories a la ma. Per exemple; jo ja sé que quan una persona em fa mal no és ella qui m'ho fa sinó la meva expectativa de que ella em tracti d'una altra manera (que diria la psicologia emocional). Jo ja sé que si alguna persona em fa ràbia, no és ella qui me la fa, sinó que posa en evidència tot allò que no sé i que vull amagar de mi mateixa (la Llei del mirall). Però, què faig amb la ràbia? Què faig amb els milions de minuts en que tantes persones, teòricament, poden ferir-me? Les grans teories , filosòfiques, són les pedres que expliquen l'origen del Món - i de la Vida- però, en la vida quotidiana es p